965 88 55 98 - Plaza Constitución, 1, 03517 Beniardá alcaldia@beniarda.es

Records

Als meus germans i germanes de Beniardà

Fa quasi un any ja que no estic amb vosaltres i, no obstant açò, torne a apuntar-me a les vostres cases a través d’aquest «Llibret» com fera al llarg dels últims cinc anys.

Quan ho feia anteriorment, sempre tractava d’animar-vos a seguir creixent humana i cristianament, a seguir treballant per a fer poble, a seguir lluitant perquè la festa sempre fora a més…

Enguany, si bé és cert que us diria el mateix, també vull parlar-vos del que ara sent dins de mi cap a vosaltres amb el major respecte i la més gran humilitat. Són molts els records i vivències que s’amunteguen en la meua ment i que vull vagen eixint sense preocupar-me de l’estil, de la forma o del concert. Perquè en realitat, així van ser cinc anys de la meua vida entre vosaltres, gent senzilla que no entén ni vol entendre sobre les «categories» i «classes socials» en les quals moltes vegades els humans classifiquem als quals ens envolten.

No sé si alguna cosa vaig poder ensenyar-vos que us servira llavors, avui o matí. No obstant açò, sí són moltes les que jo vaig aprendre de vosaltres.

Com a home, vaig aprendre que en la senzillesa està la grandesa i la bellesa d’una persona i d’un poble. Vaig aprendre que és més important escoltar que dirigir la paraula, dialogar que avorrir amb buits discursos, treballar amb tenacitat que planificar i no fer. Vaig aprendre la vostra llengua que avui tant amo i que ús com a pròpia. Vaig aprendre com guanyar el temps «perdent-ho» amb un ancià que, assegut al costat del foc, t’explica la seua vida i la seua història, el seu dolor i la seua esperança.

Com a cristià, aprenia compartir la meua fe amb vosaltres, intentant descobrir en els esdeveniments de cada dia aquells ocults designis de Déu que no sempre són fàcils d’interpretar. Vaig aprendre que són moltes les formes en les quals podem viure la nostra creença en Déu i que no solament hi ha un camí per a arribar a Ell. Vaig aprendre que no és millor aquell que contínuament té a Déu en la boca, sinó el que ho viu en el seu net cor i ho demostra servint als seus germans.

Com a sacerdot, també vaig aprendre una gran virtut: la paciència. No per córrer més s’arriba abans; jo volia córrer massa al principi, però vaig aprendre que cada cosa al seu temps i que cada temps és per a una cosa. Vaig aprendre que celebrar l’Eucaristia en una església pobra i senzilla, però neta, pot ser més bell que el marc d’una grandiosa catedral on l’encens, la cerimònia i el cant poden fer que es perda de vista el més important que és l’oració. Vaig aprendre que el més gran d’aquesta vida és fer present a Jesucrist i mostrar-ho als germans que mestresses i t’estimen.

Aquests i molts més són els records i les coses que jo vaig aprendre entre vosaltres, homes i dones que fan olor de ric pa de poble i que saben estimar i compartir tot el que són i el que tenen. Gràcies a tots. Gràcies Beniardà.

Només em queda dir-vos alguna cosa que no sé si en cinc anys vaig ser capaç de fer-vos comprendre i que és la gran veritat de la vostra vida: Déu, el nostre Pare, us estima així com sou i Jesucrist, el nostre germà, camina al costat de vosaltres; no tingueu por i viviu estimant la vida.

JOSÉ ANTONIO
El vostre germà

Aumentar tamaño
Alto contraste

Pin It on Pinterest

Share This