Beniardá és un lloc que s'ofereix de pie a la curiositat de la gent. Des de la carretera se'n poden contar les cases, una a una. I des del veí Benimantell es pot seguir, fins i tot, el moviment de les persones. S'aboca a la valí tal com és, mostrant tots els seus secrets, si és que en té. Un curt aqüeducte creua en are el camí format com una porta d'entrada a la poblado, la primera casa de la qual és el seu grup escolar.

Bon senyal!. L'ensenyament s'hi dona des del principi. El viatger confia que tots els habitants arribaran al final de la infantesa sabent, si mes no, les primeres lletres que els permeten d'avangar amb independencia...

Beniardá, igual que la resta de nuclis de lá valí de Guadalest, deixa que brollen les seues arrels moresques. El singularíssim tracat deis seus petits carrers, l'elecció del lloc, els hábits de la seua gent i mes d'un vestitfan pensaren aquella passada civilització -perqué civilitzats eren i cree que una mica mes que aqueils que els expulsaren- que va marcar una petja tan profunda en la nostra térra, on deixaren un rastre molt senzill de seguir. Encara es treballen els camps -no tots, és ciar- amb els métodes creats pels avanpassats de bon nombre de comarcans. I encara se segueixen menjant senzills plats de la cuina morisca que no era dolenta, no...