Els petits pobles agrícoles de fundació árab i posteriorment repoblats amb "cristians vells", es consagren aquests a la Verge i ais sants, i sobre les facanes d'alguns carrers obriren capelles que els veins cuidaven amb fervor.

A Beniardá es conserven les capelles de Sant Joaquim i Sant Joan de rajóles blaves i la de Sant Francesc (capella oratori en alt damut d'un are entre facanes, amb imatgeria de sant). Actualmente l'estat de la capella de Sant Joaquim és bo, encara que no tot el que desitjaríem, mentre que la de Sant Joan és a punt de desaparéixer per haver-se després mes de la meitat de les seues rajóles.

De la de Sant Francesc podem dir que el seu estat és óptim degut a la bona conservació per part deis vei'ns i a la remodelació de la capella la qual es va efectuar no fa molts anys, i a la que van elevar la seva aleada, utilitzant-se en la seva reconstrucció un tipus d'arc diferent al que abans existia.

La historia de les capelles es remunta a Sant Martí, nascut I'any 316 i mort l'any 397. Natural de Pannónia, país de Tantiga Europa, corresponent a la part d'Austria, Estiria, Carpióla i Croacia, la qual fou sotmesa a Roma per Tiberi Tany 10 abans de Crist. Provinent d'una falimia romana, militar, ermita fundador de monestirs a les Gal.lies, l'any 371 fou bisbe de Tours. Sant nacional entre els franes. El santoral ho celebra el día 11 de novembre.

Segons la tradició, éssent soldat, dona la meitat de la seua capa a un mendicant. Aquella "cappa" (paraula d'origen desconegut), en el llatí tarda significava peca de roba que no tenia mánigues i que cobria des del coll anant-se eixamplant gradualment fins a la part inferior. Aquest caputxó o peca utilitzada per a cobrir-se, acaba per passar a ser la capa provista de caputxa i després qualsevol capa.

Donat que Sant Martí dona la meitat de la segua "cappa", d'ací ens vé el utilitzar el diminutiu "cappella", petita capa. L'origen de l'evolució del significat de "cappella11, vé directament, per extensió, del Iloc del palau deis reís franes a on es va consagrar per conservar la reliquia de la capa. Per aixó a partir d'aquell moment també es va anomenar "cappella" o petita església, el Iloc a on se li tributava veneració.

Hi ha nombrosos testimonis de que en els llocs així anomenats es creia conservar com a reliquia la capa del sant.

Durant els segles VII i VIII el nom de cappella es va estrendre a altres llengues romániques.

En valencia es conserva aquesta paraula en la seva mateixa forma, capella.

ANTONI QUINTO TOMASETTI.