Per Pasqua hi ha el costum d'eixir al camp a berenar la mona. Mentre les col les van caminant solen cantar cancons festives, alegres i, algunes d'elles amb un to maliciós.

Els dies que eren eostum d'eixir a berenar eren: diumenge, dilluns i dimarts de pasque i el diumenge i dilluns de la setmana següent, coincidint amb la festivitat de Sant Vicent.

A continuació transcrivim algunes de les lletres de les cancons:

Ja venim de berenar ja hem
jugat a la replaca, "inos" hem
begut tot el vi i hem trancat
la carabassa. Ai xúmba-la,
catalaxúmba-la, ai xúmba-la
del politzó, ai xúmba-la les
xiques guapes i les lletgcs al
racó.
Ja venim de berenar, ja hem
trencat la cassoleta, ma mare
em vol pegar amb un tros de
corretgeta. Ai xúmba-la,
catalaxúmba-la, ai xúmba-la
del moliner, ai xúmba-la que
fan ninetes, ai xúmba-la
que no fan res.
Ja vé Cento de ca la núvia, ja
vé Cento malhumorat, i sa
mare li preguntava carabassa
t'hauran donat.

Ja venen les Pasques
 s'acosten les mones. Ai !
"que" pantorrilles teñen
les xicones.
No en volem cap que no
siga borratxo, no volem
cap que no estiga bufat.
Un, dos, tres.
Tots sóm, tots sóm, tots sóm,
la quadrilla dels borratxos,
tots sóm, tots sóm, tots sóm,
la quadrilla dels bufats.
(o bé) de la quadrilla sóm.

___________________________

El día de Pasqua un
xiquet plorava perqué el
"catxirulo" no se li
empina va.
La tarara sí, la tarara no, la
tarara mare que la baile jo.

Ella porta pirri
ella porta pirri
ella porta pirri
també en porte jo.

La tarara sí, la tarara no, la
tarara mare que la baile jo.

Ella arrenca a correr
ella arrenca a correr
ella arrenca a correr
també arrenque jo.
(o bé) a ca'l carrero.

La tarara sí, la tarara no, la
tarara mare que la baile jo.

Los santos de los altares se
están muriendo de risa de
ver que Dios ha creado las
chicas para los chicos.

La tarara sí, la tarara no, la
tarara mare que la baile jo.

Dos gallines es barallen
per un perol de segó, i
una li diu a l'altra tu
t'afanyes mes quejo.


De segur que hi ha moltes mes que no queden reflectides ací.

Ara, sou vosaltres, "abuelos", pares i tios, els que hauríeu de ser els responsables de transmetre les canconetes ais vostres filis, néts, xiquets i xiquetes, a fi d'evitar que es perdin per sempre mes, i així és la única manera que no quedin tan sois en un racó de la nostra memoria.