Fa mes de trenta anys a la vall de Guadalest tots els xiquets recien nascuts eren batejats als pocs dies de nàixer, entre els dos i vint dies, ben prompte. Els padrins solien ser algú de les dues parts de la familia, o bé alguna persona molt propera.

La cerimònia tenia lloc a la pila baptismal, situada a l'entrada de totes les esglésies. Durant tota l’estona que durara el bateig la criatura sempre l'aguantava la padrina i quan el rector li anava a tirar l'aigua beneïda al cap, el padrí aguantava un ciri en una mà i amb l'altra tocava la criatura. El nom triat per al bebé solia estar arraïlat a la família. Els padrins li pagaven al rector per fer la faena i a voltes pagaven part o tot el convit posterior. Éstos tenien l'obligació de donar-los les estrenes el dia de Nada, la mona per Pasqua i ajudar ais pares en la seua educació. Popularment es deia que si els padrins no aguantaven al seu fillol o fillola éste no creixeria, és a dir, havien de tindre'l en braços, passejar-lo,...

El dia del bateig el bebé era vestit molt elegant. Baix portava els bolquers habituals, però damunt duia una peça de roba més fina, la bolcà, i al cap portava una.espècie de barret, la carota. A voltes portaven peücs i una capa a conjunt.

A l'eixida de l'església les xiquetes i xiquets del poble esta ven esperant-los, i els acompanyaven fins la casa de l'acabat de batejar. Pel camí, segons cada poble anaven cantant:

Al Castell:
El padrí picolí
la padrina picolina
si no tiren confitura
que es morga la criatura
Padri pollos
padrina pollosa
si no tiren confitura
que es morguen els dos

A Benimantell:
La padrina picolina
el padrípicoli
si no tiren confitura
que es muiga la criatura
Padrí pollos I padtzipollós !

A Beniardá:
La padrina ratolina
i el padrí ratoli
si no tiren confitura
que es muiga la criatura
si no tiren diners que es muiguen els tres
 
A Benifato:
La padrina picolina
el padri picoli
si no tiren confitura
que es muiga la criatura
 
Al'Abdet:
La padrina picolina
i el padri picoli
si no tiren confitura
que es morga la criatura
si no tiren diners que es morguen els tres

A Confrides:
La padrina picolina
i el padri picoli
si no tiren confitura
que es muiga la criatura
si no tiren diners que es muiguen els tres

En arribar, els padrins tiraven des del balcó diners i confitura. En acabar, normalment els pares no feien cap convit per a celebrar-ho, però algunes voltes es convidava als més arrimats de la família a dinar o sopar i en algunes ocasions íes dones s'esmeraven més fent xocolate, cafè, tonyes, pastes, coques, bescuits, dolços, ... pero sempre poca cosa.

Actualment el batejos es fan a l'altar major i el paper deis padrins no és tan important, sent-ho el dels pares ara més. Des de fa només aproximadament vint anys que la gent fa grans convits als restaurants i el pas del temps ha anat canviant el costum de tirar els diners i la confitura des del balcó, a tirar-ho a la porta de l'església. Esta transició es pot fixar entre els anys 1940 i 1950 per a tots els pobles, excepte a l'Abdet i a Benifato que pot ser cap a l'any 1920. Desafortunadament la cançó del bateig ja no es canta, ha anat extingint-se a poc a poc entre els anys 1960 i 1970 en tots els pobles excepte a l'Abdet i Benifato, on probablement es perdria cap a l'any 1930. La causa d'açó últim va ser la minva de la natalitat.

Així i tot, ara podem gaudir al llegir este escrit i imaginar-nos com podría ser l'escena antiga, i tal vegada improvisar una obra de teatre.