La població sobre els anys trenta

Els costums tradicionals, la manera de celebrar les festes, les diversions populars i col·lectives, somie un aspecte molt important de la vida d’un poble, d’un país. És important, de tant en tant, fer un xicotet recordatori de la qual és la nostra cultura, una part de la qual, la que ens referim en aquest escrit, s’ha transmès de manera oral, de generació en generació, i que avui dia està en situació precària. Aquesta situació es deu, entre altres motius, a l’absència del seu tractament i manteniment a les escoles, a les entitats culturals, a la T. V. V., i també, en part, per la falta d’una política cultural i d’un reconeixement de la nostra identitat valenciana.

Hem de tenir en compte que nostra valencianitat, més enllà de quatre tòpics, és el fet diferencial que ens enriqueix i que enriqueix amb les seues aportacions altres pobles i cultures del món.

Encara que quan parlem de cultura, sempre pensem en els fets literaris, històrics, artístics o ben científics, hi ha una més viva, més dia a dia: la cultura popular, és a dir, les cançons, les aquestes, els refranys i, com no, els costums que les persones hem anat adquirint al llarg de segles i que han anat forjant una manera de ser pròpia, una manera d’entendre tot el que ens envolta. És important no oblidar aquests aspectes de la cultura, ja que, de fer-ho, perdríem una part important de la nostra identitat.

És per açò que enguany la Comissió de Festes fa una xicoteta aportació de la nostra cultura local, recordant aspectes que ja quasi semblaven oblidats, però que, en el moment que hem furgat una mica han aparegut vius en la ment dels nostres majors, com ha de ser, i com seguirà sent en un futur. Esperem que tot el que és el nostre no acabe sent un simple record folkloritzat del passat. Com bé diu el nostre benvolgut poeta Vicent Andrés Estellés, és necessari que tinguem present que:

(…) “El que val és la consciència de no ser res sinó s’és poble”. Llibre de les Meravelles.

I potser solament així, caminarem amb orgull de formar part d’un poble que manté fidelment la seva pròpia identitat: El poble valencià.